#05 - Entremaliadures
"El ball" & "A Collection of Songs Written and Recorded 1995-1997: A Companion EP"
Bon dia a tots i totes! Durant la setmana de Nadal tocava alguna lectura curteta, de les que són com un espresso: ràpides, directes, que calfen, i també que et poden generar un poc de taquicàrdia. Respecte a la música, vaig a parlar -per fi- de la meua banda preferida, malgrat que en l'origen de la seua trajectòria no era un grup pròpiament dit.
Si em coneixeu mínimament sabreu de la meua obsessió1 amb Bright Eyes i l'obra de Conor Oberst, així que hui parlaré de la revisió en format EP que feren a 2022 del seu primer disc. Here we go!
El Ball - Irene Nemirovsky
La novel·la d'Irène Némirovsky, publicada originalment en francés, em va semblar com un dolcet anisat pel café: al principi fas carassa, però després el gaudeixes. Narra la vida social d'una família -els Kampf- adinerada a París, on la matriarca, avida per relacionar-se amb l'aristocràcia de la ciutat, decideix fer un ball i convidar a nombrosos parisencs famosos i rics.
El llibre està narrat des de la perspectiva de la filla de la família, anomenada Antoinette, qui amb quinze anys està vivint molts dels canvis propis de l'adolescència. A més, no suporta a sa mare -sentiment recíproc- ni acaba de veure normal tanta parafernàlia per part dels seus progenitors.
“L’Antoinette va somriure fent un esforç lànguid i penós que li va deformar dolorosament les faccions. Hi havia moments que odiava tant les persones grans que li venien ganes de matar-les, de desfigurar-les, o bé de cridar 'M’emprenyes’ pricant de peus, però els seus pares sempre li havien fet por.”
La novel·la no deixa de ser una crítica per part de Nemirovsky als coneguts com a "nou-rics" dins el començament del segle XX. Al cap i a la fi, l'escriptora era filla d'un banquer jueu, i per tant va viure els "feliços" anys vint dins la classe adinerada de primera mà. A més, com parlarem després, la relació que va tindre amb sa mare es pot veure reflectida a la novel·la.
*ATENCIÓ A PARTIR D’ACÍ SPOILERS DE LA NOVEL·LA*
La relació d'Antoinette amb sa mare és extremadament tensa. Així que quan aquesta li demana a la filla que porte les cartes on convida a la gent a la festa no imagina la malifeta que li farà la xiqueta. Aprofitant que la institutriu està vinga al morro amb un "cosí" (picadeta d'ull), Antoinette llança totes les cartes al riu Sena, de forma que sols entrega una de les més de dues-centes que hi havia preparades.
Aquesta persona que ha rebut la invitació és a una familiar de sa mare que li ensenya piano, amb la qual els Kampf sempre han tingut molta competitivitat i malicia.
“Van allunyar-se, i l’orquestra va ressonar a la sala deserta. L’Antoinette va veure que la señora Kampf s’aixecava, corria a la finestra i enganxava -ella també, va pensar Antoinette-la cara al vidre fred. El rellotge de paret va tocar dos quarts d’onze”
El resultat final ja el podeu imaginar. Es contracta una orquestra de ball, compren el millor Porto possible, engalonen tota la casa… Però Antoinette sap que no anirà ningú a la festa, i comença a sentir-se prou culpable dels problemes que li pot causar als seus pares. Mentrestant, aquests sols fan que preguntar-se el motiu pel qual la gent no arriba a la festa, i si és una espècie de repudi social per part de la vella aristocràcia parisenca. Quan l'única convidada que ha rebut la carta acudeix a la festa, la situació és surrealista i incòmoda a més no poder.
Els lectors fins i tot arribem a sentir pena per la família Kampf, entenent de certa forma les seues aspiracions i la seua pressa per sentir-se part d'una elit que els ha sigut negada durant tota la vida. Però tampoc deixem d'agrair la xicoteta entremaliadura d'Antoinette, que, sense dubtes, és un crit d'atenció i d'ajuda.
A Collection of Songs Written and Recorded 1995-1997: A Companion EP - Bright Eyes
Conor Oberst TKM. En açò ho podria dir tot però acabaria massa prompte, així que explicaré unes cosetes. Bright Eyes van decidir a 2022 fer una revisió de tots els seus àlbums en format EP, regrabant una selecció de cançons de cadascun i donant-les un toc diferent o més contemporani. A més, en cada un dels EP's -amb 6 cançons tots- realitzaven una versió i convidaven amics a col·laborar, passant gent com Phoebe Bridges o Waxahatchee. La veritat és que em sembla un treball prou més interessant que simplement fer un recopilatori, malgrat que el resultat de vegades és deficient.
Com varen ser publicats per ordre cronològic de llançament original, en la primera de les tandes de 3 EP’s va eixir la revisió de “A Collection of Songs Written and Recorded 1995-1997”, el primer àlbum de “Bright Eyes” dins el nom, però no amb la formació canònica, ja que tan sols compta amb Oberst i alguns col·laboradors puntuals.
And as the basement collects more kids off the street
They smoke themselves to death waiting for the band to begin
Aquest àlbum, amb un so extremadament lo-fi en haver-ho gravat dins un quatre pistes, té una aura tan casolana que és impossible no mostrar un somriure quan escoltes les premeres cançons. Amb 20 cançons i més d'una hora de duració, es tracta d'un compendi de gravacions d'Oberst dins el seu període de 15 als 17 anys.
De l’àlbum es poden destacar -a més de les que comentarem que apareixen al Companion- “Feb. 15th”, “Saturday as usual” o “The Awful Sweetness of Escaping Swea”, mostrant-se ja com un lletrista excepcional amb una capacitat melòdica que explotarà poc després.
Però Bright Eyes -ja amb Mike Mogis i Nate Walcott- ha sigut intel·ligents escollint les cançons per aquesta regrabació, agafant les que més destacaven dins l’àlbum original. D’aquesta selecció destacaria “Falling out of love at this volume” i “Solid Jackson”. La primera sembla que parla sobre una relació on tot el dia estan discutint, fins al punt que el narrador apuja el volum de l'amplificador per no haver d'escoltar a l'altra persona, notant com l'amor que sentia per ella ja s'ha perdut del tot.
Just let me turn the amps way up
So you can hear nothing
Mentre a la versió original la bateria era una caixa de ritme i la cançó acabava molt de pressa, en aquesta regrabació la banda al complet empaqueta un xicotet "hit", netejant la melodia i afegint molts matisos.
A “Solid Jackson” Oberst ens parla d'un concert de la banda que dona nom a la cançó a un soterrani d'alguna casa del seu barri, i de com té planejat passar la nit escoltant música i bevent fins que el sol comence a eixir, narrant i descrivint l'escena independent d'Omaha a la perfecció.
Because no one's going home until the morning comes
No one's going to sleep until the sun comes up
Did you hear those first two songs?
They were fucking tuff
And the band's not going to stop until the cops show up
Però la millor peça de tot aquest EP és sense dubte la versió que fan del “Double Joe” de Simon Joyner2. Mentre l'original té una aura folkie i trista, la versió de Bright Eyes sembla que està cantada per una banda tribut alcoholitzada amb Oberst escopint totes les frases. La lletra d'aquesta cançó m'ha acompanyat tot l'any com un leitmotiv vital, tornant sempre que necessitava alguna espècie d'abraçada sonora.
It's anomie, lonely, lonely boy
Why don't you go see a show?
It's a sure-fire cure
Pretend the drumbeat is your heart
Perquè el text parla de la solitud, però animant a socialitzar en el moment més baix de tristor. Espenta a anar a qualsevol concert que tingues a prop i sentir com la música entra dins teu fins que entres en simbiosi. Una vegada allí és més fàcil trobar tot el que li demanes a la vida, gaudir amb els amics o trobar-te bé amb tu mateix i el que tens al voltant.
Resumint:
Home is where you hang out
Not where you hang yourself
Life is just a fleetin' opportunity
To do a belly-dance on an atomic particle
Existence is essence and love is just a silly aftertaste
Inocència
Com nexe entre les dues obres anem a parlar de l'adolescència i la innocència que encara es conserva dins aquesta frontera.
Al llibre, Antoinette desitja amb totes les forces del món acudir al ball que donaran els seus pares, però aquests pensen que encara és massa xiqueta. En canvi, ella amb quinze anys considera que és prou major per a acudir i fer el pas de ser una adulta. La negativa per part dels pares a assolir la necessitat social i cultural de la filla és un dels motius pels quals Antoinette realitza la travessura que conclou en el desastre.
A l'EP podem trobar aquesta sensació de ser major per a començar a anar a festes a "Solid Jackson", en especial al final, quan Conor Oberst enuncia:
And I quit going to church a year ago, and my teachers think that my faith is gone
But I can do with the eucharist because I found god In a Solid Jackson song
Tota la cançó tracta d’un gran ball i de tots els moments que poden existir dins aquests. Estic segur que Antoinette haguera gaudit moltíssim d'una festa similar a la que Oberst descriu dins un soterrani d’Omaha. Perquè les relacions socials que comencen a establir els adolescents a les festes com aquesta són essencials per a conformar les seues personalitats.
A Nebraska és habitual que els xiquets es relacionen amb altres mitjançant les reunions a l'església i la vida social d'aquesta, per això Oberst menciona al seu rector -"teacher"- a l'última estrofa de la cançó, abandonant el cristianisme per una altra religió on ha trobat noves relacions.
La tristor de l'adolescència també és un tema recurrent a les dues peces, trobant la incomprensió del món que la volteja per part tant d'Antoinette com d'Oberst.
“Les persones grans també patien, doncs, per aquelles coses fútils i passatgeres?”
Al final del llibre la protagonista entén la tristor de sa mare i sent llàstima per les conseqüències dels seus actes -però mai confessa-, entenent que la vida és una successió de tristeses.
Per altra banda, la música de Conor Oberst està plena de referències a la tristor adolescent. Ja l’hem trobat abans a “Solid Jackson”, quan diu:
So hold your applause until the end
And wait for the sadness to set in
Because that's the only feeling that's worth it
Aquest sentiment té a veure, en el cas de la cançó, amb el fet del final del concert i la nostàlgia del que acaba de viure el narrador. També trobem l'inici del consum d'alcohol per part de Conor -un tema extremadament recurrent dins la seua obra- i el pou en el qual entra al beure:
When we are screaming at each other is when I am most happy
I hang out with my friends and then I get depressed
And I drink myself to sleep with any strength that is left
Finalment, trobem altre pont en la revisió del final de la infància per part dels autors estant dins la seua vida adulta. Ja s'ha comentat que Irène Némirovsky va ser filla de banquers jueus i va rebre una educació i adolescència molt similar a la que descriu a la novel·la, amb una figura materna absent. Per tant, no seria massa desbaratat imaginar que aquesta malifeta que porta a terme la protagonista del llibre fora una idea de la mateixa escriptora durant els seus anys d'infantesa. A més, la descripció dels sentiments és tan precisa que sembla que l'autora els ha hagut de viure per descriure'ls tan bé.
Oberst i companyia comencen a revisar la seua obra per ser capaç d’haver suportat el pas del temps, fins i tot aguantant als concerts, però Conor a entrevistes3 afirma que:
“In playing concerts over the years, I’ve felt that some of songs hold up really well and I still like them, but I cringe when listening to the recordings, mostly because of the sound of my voice at the time, or some weird production choices that we made that we thought were cool ... and now I’m like, ‘Why did we do that?’” Oberst recalls. “I guess it’s a second chance. I believe in second chances.”
No s'ha d'oblidar que aquests EP's comencen a publicar-se després de la gira del primer àlbum en nou anys de la banda (l'infravalorat "Down in the Weeds, Where the World Once Was"), per tant, és fàcil imaginar com Mike, Nate i Conor experimentaven amb les cançons antigues i trobaren noves coses dins elles, celebrant amb les revisions tants anys de trajectòria.
Bo, crec que ja n'hi ha prou per a aquesta setmana. Segur que no és l'última vegada que parle dels d'Omaha ni d’Irène Némirovsky, així que fem un punt i a part. Fins a la pròxima!
El meu Wrapped 2023:
Versió original ací: